B'ei
grana la mea tèrra nava qui vadó,
Quan
estossi estroçada la mair Pangèa.
N'ei
pas la hasenda mei vasta que
vedó,
Mes
mei cantadissa que l'antica Egèa
Bèra
isla perduda per las mars blavas,
La
que creèn òmis
que guardi a l'estac.
Qu'i
regni solet shens partiments ni travas,
Com
lo quite Ulissi sus l'isla d'Itac.
Que
lanci contra l'espandida de la mar,
Tot
las meas legions de dèishas e de plastic.
Atau cascantejarèi lo monde uman,
Las
tèrras e las mars deu creator patetic.
Que
soi lo rei d'un monde desrasonable,
Qui
hè la corruda cap au consumible.
Aprestatz-me
d'un gran màntol socialista,
Jo
qui soi lo bèth Sénher
Capitalista.
Tà
la Mar de Plastic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada