dimarts, 11 de novembre del 2014

Maudit sii lo hred crudèu


Maudit sii lo hred crudèu qui uei t'arrauca,
lo qui t'a pres au còth, atau lo tristèr trenca
la part gaujosa deu còr, pleada d'estrambòrd
e qui't hè véder precòçament la fin òrra.

Hòu qu'ei de créder a la glòria de l'acte son,
pr'amor ua canta pura jamei s'escana
e après l'ivèrn, tostemps torna l'arrajon
qui desvelha a plaser l'èrba de la lana.

La prima sancèra qu'ès en suspart Lauseta
d'aquera tèrra auherida a la vita
Mes dejà que vedes l'ombra carnassèra
Qui't gaita envejosa despuish la soa sèrra.

Aqueth peruc faus qui s'agusa de hami
Podosses huéger de pos aqueth esvarjaire
Qui d'ua urpa tradidora e't vòu aucir,
E har de tu la preda bèra deu caçaire.

Mes dreta que demoras, Dauna de prima
a cantar meravilhosament la qui t'aima
La mair nocienta nosta, verga d'omission
Qu'ua punhada d'òmi e vòu de beton

Que't moreishes soleta, doça Lauseta
Mes lo planh ton, lo qui crida l'amor de Mair
Ne serà pas abandonat, òh dauneta
Avant que lo vent lançe de reng l'arair

Ne ploretz pas la lauseta de Gasconha
Pr'amor sacrificats que n'i a, vielhs o joens
Qui son perduts sus l'autar de la vergonha
Que siin de Pau, de Tolosa o de Sivens.

D'un Remèsi a l'aute.


Lo Clamenç deu Segalar

Estranhèr suu camin qui marcha au son plaser
Estanca't ua pausa au ras deu segalar
N'ei pas un planèr gran mes un clòt plan modèste
Qu'un joen esperit ric e arrasè de roman.

Vadut deus contes e legendas roergats
Lo Clamenç lor, l'ainat de tota la frairèra
Que causí la lenga deus mots arrenegats
Entà passar ua vita rica en l'aurèra.

Mes noste monde qu'èra hòu, la guèrra tornè
Que quitè lo país e las hadas deu Viaur
L'òmi ! S'un dia vedes lo camin de hèr
Que pensaràs un drin au presoèr de Breslau

Qui en parçan conquesit per l'òde de l'aute
E'ns contè l'istòria de la soa misèria
Com la lauzeta bèra qui gaita lo monde
E'ns portè la paraula tan pura de l'òmi.

Com se voló seguir la dralha deu trobar
Que prenó la tinta deus mèstes de l'amor
Contes ! Poèmas ! Romans ! Calam a la man
Que hasó aunor gran a l'ancian Ventadorn.

Òh, nosautes n'èm pas mei qu'òmis de la termièra
Que caminam tots òrbs, cadun suu camin son
Shens gaitar ni a la dreta ni a l'esquèrra
Com ac hasó lo Clamenç gran de l'Aveiron
                                Tà Joan Bodon

Adishatz

Adishatz

Plavenguts aus òmis e hemnas qui vòlen partatjar dab jo lo plaser d'escríver. 
Qu'ei lo prètzhèit d'aqueth blòg, l'escritura. Que m'i ensagi modèstament despuish quauques mes, e que sabi que cadun e comença atau, shens lo mot bon tà parlar plan de causas bèras. Com ac vedetz la lenga mea d'escritura qu'ei lo gascon (bearnés) mei precisament. S'avetz questions sus aquò, qu'i poish arrespóner, que sii sus la lenga o sus çò qu'escrivi o autas causas se voletz . 

Aqueth blòg qu'ei vadut de la volontat de l'Universitat de Pau Valèri, qui demanda aus tresau annada de licéncia de'n har un. Donc qu'avetz comprés que'n soi un. 
Tà començar la publicacion suu blòg que vau hicar un poèma o dus, los qu'an ganhat prèmis au Concors Literari de Gasconha. (Açí Gasconha) 

Mercés de la vòsta lectura. 

Plan coraument.

Remèsi